Anàlisi: Pro Evolution Soccer 2013

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Últimes fuetades en l’actual generació del que va ser referent absolut fa uns anys i que es troba davant d’una de les últimes oportunitats per mirar de convèncer tant a nous com a vells amics. La manca de personalitat jugable i l’espectacular embranzida de la competència han fet que la saga Pro Evolution Soccer ocupi un segon pla -per demèrits propis, tot s’ha de dir. Arribaran a temps de capgirar la tendència? Vejam si l’aparició de Cristiano Ronaldo a la portada, tan trist darrerament, no compromet la felicitat de Konami.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Versions analitzades: Xbox360 i Playstation 3. Gènere: Esportiu, futbol . Desenvolupat per: Konami. Distribuït per: Konami. També disponible a: PC PEGI: 3.

Image may be NSFW. Clik here to view.

Poques introduccions calen per definir una de les sagues esportives més importants dels últims temps gràcies a un control accessible i viciant, tot i tenir mancances importants en l’apartat de llicències. Tothom coneix “el Pro” però també sap que, a hores d’ara, viu hores baixes i no precisament per culpa de la competència, a la que mirarem d’anomenar el mínim possible.

Anem a pams. Només posar el joc, un “Ai si eu te pego” ens descol·loca completament, el primer xoc és inevitable, però ens anem recuperant quan, a mesura que naveguem pels menús, trobem temes musicals d’un nivell més que acceptable, tot i que en moments puntuals apareix alguna melodia genèrica un xic molesta. D’altra banda, els menús son intuïtius i directes, Konami s’ha volgut desmarcar de l’última tendència en jocs esportius, que consisteix en navegar per un seguit de menús i submenús desplegables laberíntics. En aquest cas ens trobem amb una navegació simple i minimalista, com la d’anys enrere, sense renunciar a la complexitat ni a la varietat dels diferents modes de joc que ens ofereix aquesta entrega.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Konami ha readaptat la interfície a les necessitats socials dels jocs d’avui dia, afegint-hi un widget a la part superior-esquerre de la pantalla, a través del qual podrem tenir constància en temps real de les evolucions i crides dels nostres amics, tant si estem jugant en línia amb altra gent com si ens estem enfrontant amb la màquina. També s’ha remodelat l’espai personal MyPES, on podem accedir a totes les nostres estadístiques esportives i comparar-les amb les dels nostres amics.

Els modes de joc no han variat gaire. Segueixen les competicions llicenciades, com la Champions League (tot i que molts equips que la integren no tenen noms reals), la Copa Libertadores, la lliga BBVA, etcètera… Amb l’afegit de les lligues francesa i holandesa com a principals novetats. Tot i així, encara resten per llicenciar completament diverses lligues importants, com ara l’anglesa (sort del fantàstic editor) i existeixen, a més, limitacions inversemblants, com ara la impossibilitat d’organitzar ni tan sols un amistós entre equips de la Champions League i de la Copa Libertadores. També cal destacar que s’ha incrementat notablement el nombre d’estadis reals disponibles, amb la possibilitat futura de poder accedir a la totalitat dels estadis de la lliga espanyola mitjançant futur contingut descarregable.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Com a mode principal, segueix la Master League, dintre del menú Football Life, ara amb la personificació dels nostres representants, directius i empleats, mitjançant escenes -prou repetitives i pobres- en les quals ens comenten els nostres avenços i notícies, a més de petites sessions informatives sobre l’equip rival, elaborades pel nostre observador. Ha canviat la dinàmica de la interfície i s’han polit detalls quant a traspassos i a la evolució dels jugadors, tot i que el mercat s’ha desequilibrat un xic per culpa d’un filial potser massa potent, cosa que fa que quasi no calgui fitxar ningú en les primeres temporades si fem servir un equip feble, ja que gran part dels jugadors del filial ja són millors que els que vénen per defecte. Tot i així, segueix tant divertit com sempre, el mode mànager és molt menys exigent pel que fa a estratègia i està molt més enfocat al terreny de joc que en altres títols futbolístics. S’ha afegit, també, un espai d’objectes que ens permeten millorar les característiques dels nostres jugadors, al més pur estil joc de rol.

Dintre d’aquest menú Footbal Life també hi trobem el mode llegenda, a través del qual podem mirar de convertir-nos en el nou Messi. És prou divertit, però no està totalment optimitzat i té mancances, tant en l’apartat de desenvolupament com en aspectes jugables, que el  converteixen un mode secundari, quasi prescindible. Ja al començament genera dubtes quan, sense ni tan sols haver debutat en un equip de tercera fila de nom impronunciable, el nostre representant es mostra profundament decebut perquè no hem estat convocats per la selecció espanyola. Potser caldria baixar-li una mica els fums a aquest home.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Encara més coses han canviat en el control. Es nota que Konami no està contenta i any rere any afegeix novetats, cosa que ens fa readaptar-nos en cada edició. Aquest cop sembla que comencen a tenir les idees clares amb una sèrie d’implementacions que són prou positives. La més destacable és, potser,  la possibilitat de realitzar passades amb un control manual instantani. Si confiem en el nostre instint, podem col·locar la pilota allà on vulguem, tot pitjant un dels botons superiors, orientant la fletxa que apareixerà als peus del nostre jugador i , per finalitzar, ajustant la força de l’entrega. No cal dir que això requereix molta pràctica i coordinació, però els resultats poden arribar a ser molt satisfactoris.

Les passades automatitzades no tenen, però, tota la precisió necessària. Moltes vegades una passada a un jugador passa de llarg cap al company més llunyà tot i prémer molt lleugerament el botó de passada. També veiem com, en ocasions, la pilota s’adapta de manera estranya a les trajectòries ja definides dels defenses, cosa que resta molt de realisme i fa minvar, alhora, l’aleatorietat en el joc. Les parets també són un altre punt a millorar per la seva excessiva complexitat, tot i que també requereixen de molta pràctica a l’hora d’orientar la carrera del jugador que inicia l’acció. Amb el temps es poden aconseguir jugades prou consistents i realistes -tenint en compte, a més, que el sistema encara té molt marge de millora.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Molts analistes esportius diuen, amb molta originalitat i no menys freqüència, que un bon control és mig gol, doncs amb PES13 això també passa. Els tocs inicials ben efectuats ens donen molt d’avantatge a l’hora de realitzar llançaments o driblar els nostres rivals. Això ho aconseguim pitjant el botó superior dret (R2 o RT) en el moment adequat just quan rebem la pilota. Part del seu èxit també dependrà d’una correcta orientació i, evidentment, de la pròpia habilitat del jugador.

Els llançaments a porteria també requereixen molta pràctica, degut a la necessitat de picar el botó un segon cop, just abans d’impactar amb la pilota, si volem enviar un bon cacau amb probabilitats d’èxit. Si xutem com sempre no pararem d’enviar pilotes toves als núvols i mitges elevacions. Cal dir, però, que, com a norma general, els llançaments són una mica massa lents i pesats.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Tot això no tindria sentit si el ritme de joc no fos del tot correcte, tal com, de fet, passava fins ara. Certament ja han clavat el ritme adequat. S’han acabat els carrils ràpids i s’ha pausat el joc, fent-lo molt més realista i fent, també, que una bona elaboració de les jugades sigui essencial. La intel·ligència artificial dels nostres companys ha millorat moltísim, ara notem com busquen espais per rebre les pilotes i com els nostres laterals s’incorporen a l’atac tot desdoblant-se. Malauradament els nostres rivals controlats per la màquina executen algunes accions estranyes: passades sense anar enlloc, retenció excessiva i sense sentit, refusos de pilota fora del terreny de joc sense rebre cap pressió, etcètera… No és norma general, però passa més sovint que no seria desitjable.

Tal com va fer el seu màxim rival la temporada anterior, Pro Evolution Soccer ha implementat un sistema defensiu més complex. Ara s’ha de vigilar de no entrar a la babalà per no quedar en evidència i patir desbordaments continus. Cal aguantar la posició, buscar les ajudes dels companys (sense abusar, per no deixar espais) i prémer el botó per entrar cap a la pilota en el moment just. Cal vigilar el moment d’anar a buscar la pilota perquè, tot i ser una entrada lleugera que acostuma a no ser penalitzada en els videojocs, ens podem guanyar una tarjeta groga amb molta facilitat si piquem amb força la cama del rival sense tocar pilota. Certament, les situacions de falta fan goig pel seu grau de realisme gràcies al criteri arbitral i a les millorades físiques de contacte entre jugadors. A més, això ens fa anar amb molta cura quan controlem un jugador amonestat, ja que sense voler podem fer que ens l’expulsin amb facilitat.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Pro Evolution Soccer segueix essent un exemple de gestió tàctica gràcies a una interfície amigable i a unes opcions molt concretes que tenen, a més, una projecció real en el terreny de joc. Podem adaptar diverses estratègies i accedir a totes elles directament per tal d’executar-les quan ho creiem oportú. Les novetats no són espectaculars però tampoc calen canvis profunds en aquest aspecte.

Visualment, el joc no ha millorat gaire, s’ha tocat sostre amb aquesta tecnologia. Les animacions segueixen tan irregulars com sempre, amb moviments robòtics i mal enllaçats amb velocitats desiguals, tot i que han posat ènfasi en aconseguir emular els moviments dels jugadors més famosos. Tots els altres aspectes es mantenen en un bon nivell, tant en els estadis com en les faccions dels jugadors més coneguts i els modelats en general, però ja comença a fer curt tot plegat. Cal un canvi de motor gràfic per tal d’avançar tant visualment com s’ha avançat en el que fa referència a les físiques, sobretot les de la pilota.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Els comentaris durant els partits van a càrrec de Carlos Martínez i de l’enciclopèdia futbolística Julio Maldonado “Maldini”. L’assumpte dels comentaristes es una batalla perduda, des de temps de Playstation han tingut una nul·la evolució i no sembla que la cosa tingui res a veure amb el maquinari. S’ha de dir que, en el cas que ens ocupa, algun cop sorprenen per la concreció del comentari en algunes situacions però, com a norma general, no destaquen en absolut. És bastant destacable la naturalitat que sovint transmet Maldini, contrastant amb la lleugera sobreactuació del seu company.

Els càntics dels aficionats ambienten més que correctament els partits i es posicionen amb el seu equip d’una manera prou realista, tot i que sovint fan càntics fora de lloc. Error que detectem sobretot quan juguem amb equips espanyols.

Image may be NSFW.
Clik here to view.

Totes aquests novetats, millores i mancances s’orienten a la consecució d’un objectiu: la diversió. I de debò que en aquest sentit el joc va sobrat. Pro Evolution Soccer és aleatorietat, diversió directa, gestió ràpida i adicció, molta adicció. Si bé és cert que no arriba als nivells d’excel·lència d’èpoques anteriors, no podem deixar que aquest referent i l’evolució de la competència ens negui la realitat: PES2013 és refotudament divertit.

Sembla, doncs, que Konami recupera el camí. Un camí del qual encara li queda molt per recórrer si vol, primer, recuperar la confiança perduda dels seus seguidors més acèrrims i, després, posar en dubte la supremacia que Electronic Arts ha exercit en el darrer lustre. Tot indica que la propera entrega farà ús del motor gràfic Fox Engine, cosa que esperem amb candeletes, tot frisant perquè sigui l’empenta definitiva que necessita aquesta magnífica franquicia.

Image may be NSFW. Clik here to view.

“Encara li manquen moltes coses per polir i encara té un marge de millora prou espectacular, però tot i així no es queda gaire enrere en quant a diversió, cosa que li atorga un mèrit especial. La millora respecte l’any passat és notable i la seva compra és més que justificada. Aquest any l’elecció serà, per fi, més difícil… I que duri!“.

Sobre l’autor: Marc Arcas (Barcelona, 1986), és llicenciat en Ciències Empresarials i postgraduat en Gestió de la Innovació a l’Empresa.